Ara travessarem el Pont del Treball, que creua la Sagrera, per traslladar-nos cap al conjunt de Vivendes dels Congrés Eucarístic. Ens sembla important fer una visita a aquest barri perquè constitueix un precedent en la construcció de vivendes amb ajuda pública que es començaren a fer a partir dels 50’ i que durarà fins la transició. Però no és només interessant des d’un punt de vista urbanístic, sinó que constitueix també el testimoni físic encara present en la trama urbana del Congrés Eucarístic que es celebrà a Barcelona el 1953.
El Congrés Eucarístic fou una iniciativa del bisbat i de l’Associación Católica de Dirigentes com una forma d’obrir-se a l’exterior per part del règim després de més d’una dècada d’aïllament i autarquia, cosa a la qual anava associat també el pacte de bases militars dels EUA en territori espanyol. El Congrés es veié també com una oportunitat per rebre suport econòmic tant des de dintre com des de fora d’Espanya per alleujar el gran problema de mancança de vivenda a Barcelona ocasionada per la forta inmigració d’aquells anys. Com a iniciativa catòlica que era es formulà el projecte sempre en termes de caritat cristiana, cosa que frenà la protesta veïnal durant molts anys a pesar de les mancançes d’infaestructura sanitària o esportiva, perquè creien que no en tenien dret. El projecte incloïa, això sí, un parell d’escoles religioses i una gran església.
Malgrat la vinculació religiosa que tenia el projecte, però, l’ombra de la corrupció l’enterboleix des dels seus inicis: en primer lloc hi hagueren irregularitats entre el Patronato de Viviendas del Congreso Eucarístico que presidia el propi Porcioles. Sembla ser que aquests només aportaren el 10% del finançament, que és un percentatge molt mínim, però que passa a ser escandalós si es tenen en compte les connexions entre alguns dels integrants del Patronat i les constructores que dugueren a terme que les obres i que són en definitiva les grans beneficiàries. Un altre fet que crida l’atenció és l’origen dels primers habitants de les vivendes, i és que tractant-se d’unes obres dedicades en principi als obrers no deixa de ser curiós que, tot i l’elevat número d’inmigrants de fora de Catalunya que hi havia a Barcelona, només el 45% dels veïns fos espanyol. I més alarmant és encara que només un 59% dels nous habitants fossin obrers, mentre que el 41% restant eren professionals liberals i personal administratiu. De la qual cosa es deriva que a la pràctica les Viviendas del Congreso es destinaren en gran part a la classe mitja, que per altra banda era la més fidel a l’Església. Tot plegat feia d’aquest barri una societat molt cohesionada per el catolicisme actiu majoritari dels veïns, cosa que també es nota en el generalitzat caràcter moralitzant i la poca vida lúdica del barri.
En el seu moment les 3.000 vivendes del Congrés cobriren bona part de les necessitats imperioses de la ciutat en matèria d’habitatge i cal remarcar que els preus foren molt econòmics en relació a la qualitat de la construcció, que rarament seria tant bona com en aquest cas en els projectes vinents de vivenda social. No obstant això, cal remarcar que les carències foren moltes, entre les quals prima l’absència d’equipaments, cosa que molt sovint es solucionà per part de l’administració llogant un local a una empresa privada que cobrís parcialment la necessitat educativa, esportiva o sanitària en qüestió. En gran part això es deu a la gestió negligent del Patronat ¾recordem que presidit pel propi Porcioles¾, el qual sovint es desentenia o delegava en mans privades les seves responsabilitats, creant així un barri aparentment tranquil i harmoniós, però plè de mancançes en els serveis i d’una vida veïnal més aviat fantasmal. [1][2][3]
[1] FABRE. J i J. M. HUERTAS Claveria: Tots els barris de Barcelona, Vol. 6. Edicions 62: Barcelona, 1976.
[2] BUSQUETS, Joan: Barcelona. Evolución urbanistica de una capital compacta. Editorial Mapfre: Madrid, 1992.
[3] VV.AA.: III Congrés d’història de Barcelona. Ponències i Comunicacions. Ajuntament de Barcelona: Barcelona, 1993.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada